Pla d'increment de la docència en valencià
El Consell de Govern de la Universitat de València va aprovar, el 26 de juny de 2012, el Pla d'increment de la docència en valencià.
Com diu el text mateix, amb aquest document, "el Consell de Govern fixa
com a horitzons de la política lingüística per als propers anys, en el
camp de la docència, la distribució equitativa entre les dues llengües
oficials de la docència no impartida en alguna llengua estrangera en les
diverses titulacions". Per tal d'assolir aquest objectiu s'aplicaran
mesures, com ara l'establiment, en l'oferta de curs acadèmic, d'uns
percentatges mínims de docència en valencià que s'incrementaran fins que
s'assolisca un objectiu mínim d'un 35% en cinc anys, o la introducció
del nivell C1 de valencià com a requisit en la promoció o en les
convocatòries de professorat contractat.
El Servei de Política Lingüística ofereix al PDI una sèrie de recursos formatius (cursos presencials, autoaprenentatge, tutories, tàndems) i activitats culturals i lúdiques (teatre, cinema, visites guiades per conèixer el nostre entorn) per tal d'assolir el nivell de valencià en les proves
de la mateixa Universitat. Així mateix, hi ha tota una sèrie de serveis
de suport a la docència i la investigació en valencià, com ara la correcció i la traducció de materials elaborats pel PDI o la resolució de dubtes i qüestions sobre llenguatge científic i terminologia, com també la possibilitat d'obtenir un incentiu
a la qualitat en l'elaboració de materials docents, tesis doctorals i
articles d'investigació i divulgació científica en valencià.
|
Incentius a la docència i la recerca en valencià
 |
Incentius per a la qualitat en
l'elaboració en valencià de materials docents, tesis doctorals i
articles d'investigació i divulgació científica. Convocatòria de 2013.
Objecte:
Impulsar l'ús del valencià en
l'activitat docent i investigadora, i millorar la qualitat lingüística
dels materials docents i els treballs d'investigació científica.
Destinataris:
Personal, becaris d'investigació i doctorands de la Universitat de València.
Termini de presentació:
De l'1 de gener al 31 de desembre de 2013.
Documentació (pdf):
|
La Universitat ja expedeix directament el Certificat de Capacitació
per a l'Ensenyament en Valencià i el Diploma de Mestre de Valencià
Fins
fa ben poc, l'accés a aquests títols es feia per diverses vies que
requerien la participació tant de la Universitat com de la Generalitat,
que era qui finalment expedia els títols. Tanmateix, l'Ordre 17/2013, de 15 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, faculta directament les universitats valencianes a expedir directament aquestes titulacions.
Així doncs, els estudiants que reunisquen els requisits previstos per l'Ordre anterior (24 de maig de 1995), hauran de presentar la sol·licitud a la secretaria de Filologia o de Magisteri (segons on hagen cursat els crèdits). Al cap d'uns dies, podran retirar el certificat en la mateixa secretaria.
El Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià i el Diploma de Mestre de Valencià són dues titulacions que habiliten els titulats universitaris per a la docència en valencià en l'ensenyament no universitari. En un futur pròxim, la Universitat de València haurà de regular els diversos itineraris que permetran, a partir d'ara, l’obtenció d'aquests títols i de la capacitació per a ensenyar en llengües estrangeres.
Així doncs, els estudiants que reunisquen els requisits previstos per l'Ordre anterior (24 de maig de 1995), hauran de presentar la sol·licitud a la secretaria de Filologia o de Magisteri (segons on hagen cursat els crèdits). Al cap d'uns dies, podran retirar el certificat en la mateixa secretaria.
El Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià i el Diploma de Mestre de Valencià són dues titulacions que habiliten els titulats universitaris per a la docència en valencià en l'ensenyament no universitari. En un futur pròxim, la Universitat de València haurà de regular els diversos itineraris que permetran, a partir d'ara, l’obtenció d'aquests títols i de la capacitació per a ensenyar en llengües estrangeres.
Cinema en valencià a Ontinyent
de Marcel Barrena
Per
a Albert Casals la cadira de rodes no ha estat un impediment per a
viatjar, sol i sense diners, arreu del món. Ara l’objectiu és arribar al
punt més allunyat del planeta, acompanyat de la seua parella, Anna.
Dijous, 23 i, divendres, 24 de maig a les 22.30 h, diumenge, 26 de maig, a les 20.15 h a Cineápolis-El Teler Ontinyent (carrer del pintor Segrelles, núm. 1, Ontinyent).
Entrada gratuïta amb carnet de la Universitat de València (més un acompanyant).
Entrada gratuïta amb carnet de la Universitat de València (més un acompanyant).
Organitza: Cine Club Utiye
Hi col·labora: el Servei de Política Lingüística
Hi col·labora: el Servei de Política Lingüística
Aquesta notícia m'ha paregut realment interessant, ja que és l' enfrontament del pares amb la justícia per obtenir l' educació que realment volen per als seus fills. I ja no sols fa referència a la manera d' educar, sinò que aquestos pares realitzan una lluita incansable per a que els seus fills parlen en la llengua que prefereixen per a ells, en aquest cas el valencià.
El TSJ ordena a Educació implantar una línia en valencià que va denegar
El tribunal dóna suport a la petició dels pares d'una escola de l'Arquebisbat a Picassent
Ferran Bono València 27 DIC 2012 - 12:10 CET54
Nens en una de les trobades en valencià. / CARLES FRANCESC
Ramón Pérez i Violeta Díaz volien que els seus fills estudiessin en valencià a Picassent. També la majoria de les famílies dels alumnes d'Infantil del col•legi concertat Sant Cristòfor, situat al centre del poble. Però la Conselleria d'Educació va denegar la implantació de la línia en valencià. Ramon i Violeta no es van conformar i, amb l'ajuda d'Escola Valenciana, van recórrer la resolució administrativa. Ara, el Tribunal de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana ha dictat una sentència ferma que els dóna la raó i que senti un important precedent. El tribunal obliga la Conselleria a aprovar, en un mes, l'aplicació del Programa d'Ensenyament en Valencià, denegat el 2010, al col•legi concertat, propietat de l'Arquebisbat de València.
El TSJ desmunta per complet els arguments que van justificar la negativa d'Educació. Aquesta va al•legar que els pares no estaven legitimats per demanar el programa al "no haver- se acreditat la condició d'interessats dels recurrents". I també va fonamentar la seva oposició donat "el context sociolingüístic en què està ubicat el col•legi", "vist el disseny del programa i l'acta del Consell Escolar", i tenint en compte l'informe del Servei de Planificació Educativa, "del qual es dedueix que l'equilibri en el normal ús i ensenyament de les dues llengües oficials es veuria perjudicat en aquesta localitat".
El magistrat de la secció cinquena de la Sala del Contenciós- administratiu Fernando Nieto incideix en la "l'absoluta falta d'explicació o detall sobre el valor i/o importància que aquestes raons tenen, en singular sobre la sol•licitud que va presentar la direcció del col•legi concertat". La decisió de l'Administració autonòmica l'únic que fa és, segons la sentència, remetre a enunciats normatius que, per si, "no concedeixen una solució", hi ha un informe que únicament "descriu la situació de l'ensenyament en nombres en la població de Picassent".
Per això, afegeix, "no hem de coincidir amb l'Administració quan afirma que l'equilibri en l'ús normal i ensenyament de les dues llengües oficials es veuria perjudicat" si s'accedeix a la sol•licitud del centre.
Pel tribunal, "l'única justificació -que és molt feble- que ha posat en pràctica la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents ha consistit en remetre a un informe genèric (que no analitza el concret supòsit de la petició del col•legi Sant Cristòfor Màrtir) on s'omet qualsevol consideració d'aquest context sociolingüístic".
A més, sosté que hi ha "un informe positiu" per a la implantació del programa de la Inspecció Educadora; "suficient aval per al canvi procedent dels pares i professors i dels consells escolars", i un acord del ple de l'Ajuntament".
Ramón Pérez, el pare demandant, estava ahir "molt content". "Ens han donat la raó, encara que el meu fill va seguir estudiant en castellà", va comentar. L'oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana va portar el cas. El president de la plataforma cívica, Vicent Moreno, va mostrar la seva "satisfacció". Ha posat èmfasi que és "la primera sentència del TJS que reconeix aquest dret lingüístic", i ha destacat que l'acte avala "l'autonomia dels centres i les decisions del seu Consell Escolar". Que prengui nota la consellera [d'Educació, María José Català], que tant parla d'autonomia dels centres. Escola espera encara dues sentències més sobre recursos similars presentats en dos centres de Xirivella.
Per a finalitzar, i des del meu punt de vista, em sembla fantàstic que cadascú puga triar la llengua en la que els seus fills siguen educats. Hauríen d' exisitir més centres que faciliten l' ensenyament en valencià i no posar impediments abant açò.
A més a més, el precedent contat anteriorment ha de ser un exemple boníssim per a començar amb el canvi i la normalització lingüística en valencià. Aquesta notícia és de decembre del 2012, confiem en que anirem avançant cap al nostre objectiu.
En aquest cas, la notícia tracta sobre la nova llei d' educació fent referència a la llengua catalana. La llei de Wert, segons Rigau, coloca el català com a quarta llengua en Educació Primària i basarà l' avaluació de la competència comunicativa en la "llengua materna", el castellà.
Aquesta notícia no té cap desperdici i és convenient llegir- la i que cadascú extregui les seus pròpies conclusions.
Per a finalitzar, i des del meu punt de vista, em sembla fantàstic que cadascú puga triar la llengua en la que els seus fills siguen educats. Hauríen d' exisitir més centres que faciliten l' ensenyament en valencià i no posar impediments abant açò.
A més a més, el precedent contat anteriorment ha de ser un exemple boníssim per a començar amb el canvi i la normalització lingüística en valencià. Aquesta notícia és de decembre del 2012, confiem en que anirem avançant cap al nostre objectiu.
Wert ataca la immersió lingüística a l'escola i redueix el català a una assignatura optativa
En aquest cas, la notícia tracta sobre la nova llei d' educació fent referència a la llengua catalana. La llei de Wert, segons Rigau, coloca el català com a quarta llengua en Educació Primària i basarà l' avaluació de la competència comunicativa en la "llengua materna", el castellà.
Aquesta notícia no té cap desperdici i és convenient llegir- la i que cadascú extregui les seus pròpies conclusions.
Irene Rigau anuncia que la nova llei espanyola d'educació dóna un tractament "residual" a la llengua catalana i que "no havia estat tan menystinguda des del 1978". Madrid vol obligar la Generalitat a pagar escoles privades a les famílies que vulguin l'escolarització en castellà. La consellera considera l'operació una "ofensiva" contra el català, amb un text "amagat fins que han passat les eleccions"
Rigau i José Ignacio Wert, en una imatge d'arxiu / ACN
La norma impulsada per Ignacio Wert situa el català com a "quarta llengua" en l'educació primària, després del castellà i de dues llengües estrangeres. "Mai un ministre havia anat tan lluny", ha dit la consellera, en una compareixença aquest dilluns a la tarda.
La llei de Wert introdueix el concepte "llengua materna" com l'idioma en què s'avaluarà la competència comunicativa dels alumnes a primària. "Demostra molt poca reflexió, perquè de llengües maternes, a Catalunya, actualment n'hi ha unes quantes". La consellera creu que així es "trenca el model de l'escola catalana".
"Mentre la comunitat autònoma no determini quines matèries van en català i quines en castellà, els pares podran optar a escolaritzar els seus fills en centres privats, i l'administració n'haurà de sufragar la despesa", diu la nova llei, segons Rigau.
La consellera retreu al ministeri que hagi tingut el text "amagat" fins ara, que ja han passat les eleccions catalanes. "Fins ara hem estat treballant amb un altre text, i avui ha sortit aquest del calaix, amb intencionalitat política".
http://www.ara.cat/societat/Rigau-anuncia-deducacio-Wert-ofensiva_0_821917980.html
FRONT A LES RETALLADES I LA LOMQE "DEFENSEM LA ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ"
El següent video tracta sobre l' educació pública front la LOMQE i les retallades que troben actualment.
Si ens centrem en la part que fa referència a la política lingüística del valencià, al video es diu que hem de lluitar contra la marginació que la LOMQE fa a la nostra llengua, com a llengua vehicular i com assignatura a les escoles. El que proposen no és el model d' escola pública que es desitja, ja que, per exemple, no es fomenta el valencià i obliga a augmentar la docència en castellà de àrees no lingüístiques.
Aquesta llei impedirà la competència lingüística per igual de les dues llengües oficials de València i es demana una educació pública i de qualitat, sent el valencià uns dels pilars fonamentals.
"El canvi en la llei d'educació del ministeri espanyol és una "ofensiva contra el català" que deixarà la llengua en una situació "pitjor que l'any 1978", segons la consellera d'Educació, Irene Rigau"
ResponderEliminarM’ha impressionat molt el comentari de pitjor que l’any 1978 on el català encara no estava recolzat legalment a la Comunitat Valenciana. Crec que açò és un retrocés enorme al procés de normalització del català. Es col•loca com a quarta llengua a l´escola... és molt dur i haurem de fer alguna cosa per evitar-ho.
Tens tota la raó David. A mi també em va cridar moltíssim la notícia i es per a prendre nota i començar JA amb el canvi
ResponderEliminar