Les microhabilitats de l'expressió oral

Les MICROHABILITATS de l'expressió oral són les estratègies que l’emissor d’un discurs posa en marxa per comunicar-se tant en situacions d’autogestió com de plurigestió. Aquestes són les següents:

 

-Panificar el discurs: Estructurar els punts sobre els que vas a parlar. Depèn de l’interlocutor i del context

-Conduir el discurs: Tractar el tema de forma coherent, donant-li significat al discurs.

-Negociar el significat del discurs: Adaptar el discurs segons la situació (formal o informal)

-Produir el discurs

-Considerar els aspectes no verbals: La gesticulació, la presència, el pentinat, etc. són elements molt importants i comuniquen

La dimensió de la comunicació oral està integrada per tres competències:

· Competència 1. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.

· Competència 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.
· Competència 3. Interactuar en situacions on intervé més d’un interlocutor, utilitzant estratègies que afavoreixen la comunicació oral.

L'expressió oral a les aules

El treball d'aquestes últimes sessions va ser en grups amb l'objectiu de treballar la comunicació i l' expressió oral. Vam aprendre diferents maneres de portar a terme activitats a les aules i diverses formes de comunicació que cal distingir per a una correcta aplicació didàctica

Abans de començar, hem de saber qué és exactament allò del que parlem:

- La comunicació oral consisteix en la capacitat de comprendre i expressar missatges orals tenint present la situació comunicativa.

Saber escoltar i saber parlar bé són qualitats imprescindibles per poder desenvolupar unes bones relacions personals i socials en els nostres alumnes i també els facilitarà un millor aprenentatge i un bon desenvolupament professional al llarg de la vida.

Cal preparar l’alumnat per als dos tipus de comunicacions orals:

 

-La comunicació oral autogestionada (exposició, discurs, conferència...): Hi ha un únic emissor que gestiona el text amb trets lingüístics propers a l'escrit. El receptor o receptors no solen tenir la possibilitat immediata de respondre i, per tant, d'exercir d'emissor. L'autogestió és l'art de l'oratòria, de parlar en públic, de convèncer o simplement d'informar.

-La comunicació oral plurigestionada (diàleg, entrevista, debat...): Hi ha més d'un interlocutor que poden adoptar alternativament els papers d'emissor i receptor. Diverses persones gestionen el text, hi ha un torn de paraula i s'acosta als trets típics de l'oralitat. La plurigestió és l' art de la conversa, de l' intercanvi i de la col·laboració entre interlocutors.

L'adquisició d'una nova llengua

Pel que fa referència als conceptes relacionats amb l’aprenentatge d’ una segona llengua (una L2) i la seua adquisició, és necessari conèixer alguns conceptes com són: INPUT, INTAKE, OUTPUT o INTERLLENGUA.

Després de haver- hi analitzat bé aquests conceptes, em queda tot molt més clar amb l’exemple que vam tractar a classe.

Imaginem un aula de xiquets d’Educació Primària. Cadascú té la seua llengua materna en la qual parla i es desenvolupa.

Al arribar la mestra d’anglès, porta un nou bagatge lingüístic, com són: paraules noves, frases fetes, maneres concretes i característiques d’aquest idioma, etc. Aquesta persona és el referent lingüístic d’anglès per als xiquets d’aquesta classe. Eixe nou llenguatge que l’alumnat rep és el que anomenem INPUT.

Parlaríem d’ INTAKE quan ens referim a la selecció i assimilació fet des de l’ INPUT de regles i coneixements lingüístics, en aquest cas de l’anglès.

L’ OUTPUT seria el producte lingüístic, és a dir: després de que l’alumne conega el nou idioma, aquest concepte fa referència a la llengua anglesa que parla i crea el xiquet. La interllengua és aquesta construcció del llenguatge, unint els coneixements de l’alumne, la seua edat, la seua motivació, la seua situació tant social com personal, etc.

Després d’això,tinc molt clar que aquest és un procés costós i difícil i que cada xiquet porta a un ritme completament diferent. Com a futurs mestres em de ser conscients d’això i donar-les el temps necessari per a que assimilen correctament la nova llengua.